fbpx

 

La Sala Beckett es converteix en l’escenari del festival multidisciplinari que inclou al públic amb diversitat sensorial

Els passat 25, 26 i 27 de novembre del 2016 més de 300 simbiòtiques i simbiòtics van acudir a la Sala Beckett / Obrador Internacional de Dramatúrgia per viure en primera persona el Movistar Simbiòtic Festival, la primera edició del festival multidisciplinari d’arts escèniques accessibles per a tothom a Barcelona que va fer-se realitat gràcies al mecenatge d’Artsy Movistar i el recolzament de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat.

Sota el reclam “No excuses” professionals de l’accessibilitat i el sector social, gestors culturals, artistes i amants de les arts escèniques, amb diversitat sensorial i sense, es van trobar durant tot el cap de setmana a la planta de Dalt de la nova Sala Beckett per compartir les diferents formes que hi ha d’interpretar la realitat a l’escena contemporània. Els tretze primers assistents del divendres 25 a la tarda, van ser induïts a un viatje sensorial i poètic per Giovanna Pezzullo i Patrizzia Meninchelli al Workshop del Teatro de los Sentidos de 5h on tothom sense excepció va poder experimentar la descoberta del imaginari de la vista a partir del tacte i l’olfacte. La primera activitat del festival va ser un ritual de records i percepcions compartides en una vivència poètica sensorial, íntima i pura, on els assistents van poder jugar a construïr un imaginari comú a través de l’escolta dels ulls de la pell del grup.

Tecnología, intèrprets i voluntaris perquè tothom gaudís del festival amb llibertat

El Laboratori Simbiòtic va seguir el dissabte 26, omplint de públic divers la Sala d’Assaig i el vestíbul de la planta de Dalt de la Beckett amb una taula rodona de festivals inclusius, conferències, màster classes, exhibició de projectes inclusius i tallers entorn a l’accessibilitat en les arts escèniques. Totes les activitats van ser accessibles per a sords gràcies a l’instal.lació del bucle magnètic que amplifica les ones sonores per a les persones sordes que porten audifòns i la subtitulació en directe de la mà de Subtil, a més de la presència d’intèrprets que van traduïr simultàniament tots els continguts en llengua de signes catalana. Les persones cegues van ser acompanyades per l’equip de voluntaris de Simbiòtic, sensibilitzats en el recolzament de persones amb diversitat sensorial, i van poder gaudir i participar a totes les activitats del festival amb absoluta llibertat i autonomia.

Sketch del projecte inclusiu “El mirador de les paraules que no vull dir” de cia. Bambú.

Sketch del projecte inclusiu “El mirador de les paraules que no vull dir” de cia. Bambú.

El tancament del Laboratori Simbiòtic va ser amb la presentació de l’exposició accessible al vestíbul, present durant tot el festival, que comptava amb la obra en relleu “El mar” cedida per APSOCECAT, i el diàleg de fotografíes amb textos en braille artesà de Laboratorio Inclusivo. Els respectius artistes, Sandalia Mateo, Miguel Ayesa i Sonia Ciriza, van explicar-nos el perquè dels seus projectes.

Diversitat al pati de butaques per construïr una oferta teatral inclusiva

L’Escena Simbiòtica va iniciar-se amb famílies i un grup de l’associació ASPANIAS, mogut per la plataforma Apropa Cultura , que van gaudir de l’espectacle de la cia de teatre d’objectes Produccions Essencials, “Cinc contes diferents”, entre rialles i cançons. Abans i després de la funció, entre corredisses i salts, simbiòtics petits i grans, van apropar-se a la piscina de boles multisensorial i els pufs vibratoris amb ones sonores de BJ Adaptacions, on van poder experimentar altres formes de percebre el so en el seu cos.

Les mans de les intèrprets d’Ilsart van ser les encarregades de fer accessibles totes tres funcions traduïnt-les simultàniament en llengua de signes catalana. I la veu de Llorenç Blasi va ser la protagonista de l’audiodescripció que van poder escoltar les persones cegues a les dues funcions que s’estrenaren a l’Escena Simbiòtica.

A les sis de la tarda un rebombori de veus plenes d’exitació pujava escales amunt de la Beckett, aquest reclam va endinsar-nos a la Sala de Dalt, on l’estrena de “Zip” de la cia. Les Impuxibles, que per primer cop s’uníen al set de visuals del dúo ATZUR. El tándem escènic de les cuatre ens va transportar al record que funambuleja entre la realitat i la ficció per por a caure en l’oblit profund. La dansa, la música i les visuals en directe van capturar al públic en una allau d’emocions que va desembocar en un aplaudiment greu i intens.

Amb gairebé tot el públic a punt per començar l'Escena Simbiòtica de la tarda.

Amb gairebé tot el públic a punt per començar l’Escena Simbiòtica de la tarda.

Acte seguit, tot el públic assistent i nouvingut, Moritz en mà, va passar al vestíbul per comentar la funció i parlar del que estava encara per arribar: “Murmur al cub”. Amb els receptors d’audiodescripció ja apunt, un grup de persones amb ceguesa de l’Asociació de Discapacitats Visuals de Catalunya B1B2B3 tocava la maqueta de l’escenografía abans de tornar al seu seient. El concert pintat del pintor Quim Moya i del músic Ravid Goldschmidt va començar amb la lleugeresa de les plomes que enlairen els estols, en una atmosfera onírica i acollidora. Entre mig de l’espectacle un mantó de globus blancs va cobrir el pit del públic perquè tothom pogués percebre les vibracions del hang i l’oval que marcaren el batec de les últimes pinzellades de la història.

Amb tot això, els tres dies de Festival Simbiòtic van demostrar que produïr i oferir arts escèniques accessibles de qualitat s’ha de convertir en el nou repte a conquerir per suprimir les barreres comunicatives que impedeixen una oferta diversa, de qualitat i que inclogui la diversitat que ens confecciona a tots. Perquè hi ha moltes maneres d’interpretar la realitat, Movistar Simbiòtic Festival, amb la seva primera edició, s’ha convertit en l’excusa perfecta per compartir-les i gaudir-les.